Setmana 52: Alegria

Va obrir la finestra.
L'aire fresc del matí li va tocar la cara.

Al carrer, algú arrossegava una persiana metàl·lica. Una moto accelerava. Dues dones parlaven a crits des de voreres oposades.

Feia temps que aquell soroll el molestava.
Aquell matí, no.

Es va quedar una estona mirant el carrer.
Un home passejava un gos que s'aturava a olorar cada arbre. Una nena corria darrere la seva mare.

Va somriure.

No havia passat res d'especial.
Continuava tenint la mateixa feina, els mateixos deutes.
A la taula del menjador hi havia una factura que feia dies que evitava obrir.

Però tenia ganes de sortir.

De caminar sense pressa.
De prendre un cafè en algun lloc.
De parlar amb algú.
De riure.

El gos es va aturar davant d'un arbre. L'home va estirar la corretja. El gos no es va moure. Va tornar a estirar. Finalment, l’home es va asseure al banc del costat.
Li va venir el riure.

Va respirar fondo.
No sabia què li passava.
Tenia moltes ganes de viure.