Setmana 50: Cavall

Jo havia muntat a cavall algunes vegades. Les suficients per saber pujar-hi, agafar les regnes i no caure.
També les suficients per creure que sabia muntar.

Aquell dia em van donar un cavall enorme.
—Aquest és molt bo —em va dir l'home de l'hípica.
—Millor.
—Però no el deixis fer.

No pensava deixar-lo fer res.

Vaig posar el peu a l'estrep i vaig pujar. Des de dalt semblava encara més gros.

Vam sortir en grup.
Al principi va ser fàcil. Si jo movia una mica les regnes cap a la dreta, ell girava a la dreta. Si les movia cap a l'esquerra, girava a l'esquerra. Si li tocava els flancs amb els talons, accelerava.

Al cap de deu minuts ja em trobava còmode.
Al cap de vint, em semblava que muntava bé.

Fins que vam arribar a un prat.
El cavall va girar cap a l'esquerra.
Jo volia anar cap a la dreta.
Vaig estirar la regna.
Ell va continuar cap a l'esquerra.
Vaig estirar més.
Va continuar.
—No.
El cavall va arribar a l'herba i va abaixar el cap.
—No mengis.
Va començar a menjar.
Vaig estirar les regnes amb totes dues mans.
El cavall va aixecar el cap.
Per un moment vaig pensar que havia guanyat.
Va fer dues passes endavant, va trobar una altra mata i va tornar a abaixar-lo.
Els altres s'allunyaven.
—Som-hi.
Res.
Vaig prémer amb les cames.
Res.
Vaig donar-li uns copets amb els talons.
Va continuar menjant.

L'home de l'hípica va tornar enrere.
—Què fas?
—No em fa cas.
—No estiris així.
—Si no estiro, menja.
—Fes-lo girar.
—Ja ho intento.

L'home em va explicar què havia de fer.
Una regna. La cama. El cos.
Ho vaig provar.
El cavall va continuar menjant.
—Amb decisió!
Ho vaig tornar a provar.
Aquesta vegada el cavall va aixecar el cap, va girar i es va posar a caminar darrere dels altres.
—Ho veus? —va dir l'home.
—Sí.

Però jo havia vist una altra cosa.

Durant uns segons havia estirat les regnes amb tota la força que tenia.
El cavall, simplement, havia continuat menjant.
Vaig mirar el coll que tenia davant meu. Després les espatlles, el llom, les potes que avançaven tranquil·lament sota meu.

Fins aquell moment havia pensat que jo el portava.

Una estona després vam començar a trotar.
Em vaig agafar bé.
El cavall accelerava i jo pujava i baixava damunt seu intentant seguir el moviment. Notava els músculs de l'animal treballant sota les meves cames.
Aleshores un dels cavalls del davant va arrencar.
El meu també.
No vaig donar cap ordre.

De sobte, tota aquella massa que feia una estona no havia pogut apartar de quatre brins d'herba es va posar en moviment. Amb quina força!
Vaig estirar les regnes.
—Para!
No va parar.
—Para!
El vent em donava a la cara. Sentia els cops dels cascos contra el terra i intentava recordar tot el que m'havien explicat.

Al cap d'uns segons, el cavall del davant va afluixar.
El meu també.
No sé si jo hi vaig tenir res a veure.

Quan vam tornar a l'hípica, vaig baixar amb molta més cura que quan havia pujat.
L'home va agafar el cavall per la brida.
—Què? Bé?
—Molt bé.
Vaig passar la mà pel coll de l'animal.
—Bon cavall.
Va abaixar el cap i va tornar a menjar. Jo el vaig deixar fer.

Un cavall no t’obeeix. Et deixa manar. O no.