Setmana 46: Politicus

Quan va entrar en política tenia una idea molt clara.
—Jo soc aquí per fer coses i ajudar la gent.
El veterà que seia al seu costat va somriure.
—Tots hi hem entrat per això.
El va mirar sense dir res.

La primera proposta que va presentar li van dir que era bona, però que no era el moment.
—Per què?
—Perquè ens faria perdre suports.
La va guardar.

La segona afectava massa gent.
—Precisament per això cal fer-la.
—Sí. Però abans hem de consolidar-nos.
També la va guardar.

La tercera podia molestar els socis. La quarta donava arguments a l'oposició. La cinquena era massa a prop de les eleccions.
—Després de les eleccions tindrem quatre anys —li van dir.

Van guanyar.
—Ara sí —va dir—. Hem dit en campanya que...
El veterà va negar amb el cap.
—Ara hem de governar.
—Per això.
—No ho entens. Si no hi som, no podrem fer res. Vols seguir o no? Mira què li ha passat en Pere per pesat: no ha anat a les llistes.

Durant els quatre anys van evitar tot el que pogués posar en perill els quatre següents.

Amb el temps va aprendre a detectar ell mateix les propostes perilloses. Ja no calia que ningú li digués que no era el moment.

Un dia, un periodista jove li va fer l'última entrevista abans de retirar-se.
—Quan va entrar en política, què volia fer?
—Moltes coses.
—I de quina està més satisfet?
Va estar una estona pensant.
—Sobreviure fins avui —i va somriure.