Setmana 45: Bolets

En Mateu estava content. Per fi anava a buscar bolets amb el seu fill.
Ho va dir abans de baixar del cotxe.
—Aquest bosc me'l conec com el palmell de la mà.

El seu fill va assentir sense aixecar els ulls del mòbil.
—Ja.
—Aquí venia amb el teu avi. A la teva edat ja distingia un pi roig d'un pi negre.
—Ah sí?
—No és tan fàcil.

Van començar a caminar. En Mateu duia un cistell de vímet, un bastó i una navalla. El fill, una motxilla i el mòbil.
—El primer que has de saber és que els bolets no es busquen.
El noi va aixecar els ulls.
—No?
—Es troben. Has de conèixer el bosc.
En Mateu li va parlar de la humitat, l'orientació, la pinassa i de la relació dels rovellons amb els pins.

Van trobar unes llores.
—Hem d'anar més amunt. Trobarem rovellons.

Van continuar pujant.
—Massa sec —va diagnosticar en Mateu.
Una mica més amunt es va aturar al costat d'un arbre.
—Pi roig.
—Com ho saps?
Mentre en Mateu l'hi explicava, el fill es va ajupir.
—Això és un rovelló?
En Mateu va mirar.
—Sí.
El noi el va posar al cistell.
Van continuar.

Quan van aparèixer els primers avets, en Mateu li va explicar que entraven en una zona més humida.
—Aquí podem trobar ceps. Però has de mirar bé. Saben amagar-se.
El fill va guardar el mòbil a la butxaca.

Al cap de dos minuts:
—Com aquest?
Era un cep magnífic.
—És massa vell.
—El deixo?
En Mateu el va examinar.
—Encara està bé.
El van posar al cistell.

Més amunt, els avets van deixar pas als pins negres. En Mateu li va explicar la diferència entre els dos pins.
El fill ja no mirava el mòbil. Mirava a terra.
—Un altre.
Era un cep.

El fill va continuar trobant-ne.
En Mateu no havia trobat res.
—Avui no és un bon dia.
El fill duia el cistell.
—Doncs pesa bastant.
—Vull dir per als bolets.

Van caminar una estona en silenci.

En Mateu apartava branques, remenava la pinassa amb el bastó, s'allunyava del camí i tornava. Res.
—Pare.
—Què?
—Aquí. Un altre rovelló.
—Aquest ja l'havia vist.
—Ah.
—L'anava a agafar després.
—D'acord.
El fill el va deixar.

Deu metres més enllà, en Mateu es va girar, va tornar enrere i el va collir.

Quan van arribar al cotxe, el cistell era gairebé ple.
—No ha estat malament —va dir en Mateu.
—No.
—El bosc estava difícil.
—Sí.
—Un altre dia, si ha plogut, t'ensenyaré un lloc on surten molts ceps. Vols tornar?
—Sí. Quan? —El fill va treure el mòbil per mirar el calendari.

En Mateu el va mirar i va somriure.
—Doncs hauràs d'aprendre a buscar-los.
El fill va mirar el cistell.
—Però no deies que no es busquen?
En Mateu va tancar el maleter.
—Puja al cotxe.