Setmana 40: La senyora que deia que sí

La senyora Matilde no sabia dir que no.

Cada vegada que deia sí, s'encongia una mica.

Al principi ningú no se'n va adonar.

—Em deixa passar?

—Sí.

Dos mil·límetres.

—Em guarda el lloc?

—Sí.

Mig centímetre.

—Em podria deixar cinc duros?

—Sí.

Un centímetre sencer.

Al cap d'un temps, la senyora Matilde havia perdut gairebé mig metre.

El metge li va recomanar que comencés a dir no.

—Ho intentarà?

—Sí.

Va perdre tres centímetres de cop.

A partir d'aquell dia va evitar la gent.

No agafava el telèfon.

No obria la porta.

Si algú li preguntava l'hora pel carrer, fugia.

Però una tarda va trobar un nen plorant al costat del camí.

—Senyora, m'ajudarà a trobar la meva mare?

La senyora Matilde va mirar el nen.

Després va mirar les seves pròpies cames, que ja no arribaven gaire lluny.

—Sí.

Es va fer tan petita que el nen va haver d'agafar-la amb les dues mans.

—Ara què faig amb vostè?

La senyora Matilde va sospirar.

—No ho sé.

I va començar a créixer.