Setmana 38: El semàfor

El senyor Amadeu treballa de semàfor a la cruïlla dels Set Camins.

Cada matí, abans que surti el sol, es planta al mig de la cruïlla i aixeca els braços.

Quan aixeca el dret, passen els carros, els automòbils i les bicicletes.

Quan aixeca l'esquerre, passen els vianants.

Quan abaixa tots dos braços, s'atura tothom.

De vegades s'oblida de quin braç té aixecat.

Un dia va voler espantar una mosca i va provocar un embús que va durar fins a la posta de sol.

Un altre dia va esternudar i van sortir alhora els carros, els automòbils, les bicicletes i una processó que venia del Camí del Nord.

Des d'aleshores té prohibit esternudar durant les hores de feina.

Quan nota que li ve un esternut, l'ha d'aguantar.

Per això, al cap dels anys, té els ulls molt grossos i el nas completament tort.

Però el més estrany va passar un matí de primavera.

No venia ningú per un dels set camins. Ni carros, ni automòbils, ni bicicletes.

El senyor Amadeu va esperar una estona.

Com que no apareixia ningú, va aixecar el braç per donar pas.

El camí va arrencar.

El senyor Amadeu va abaixar el braç de cop.

Massa tard.

Es va quedar mirant com s'allunyava entre els camps fins que va desaparèixer darrere les muntanyes.

No sabia que els camins també esperaven el seu torn.