Setmana 35: El tret

La primera sirena va arribar abans que els records.

Vaig obrir els ulls a poc a poc. El sostre em resultava desconegut. El cap em bategava amb la insistència d'un martell. Vaig provar d'aixecar-me, però el dolor em va recordar que algú m'havia colpejat amb ganes.

Llavors el vaig veure.

Un home jeia a menys d'un metre de mi. Boca amunt. Un únic tret al pit. La sang encara rajava.

La meva pistola era a terra, entre ell i jo.

A fora, una altra sirena.

Vaig tancar els ulls un instant.

La morena dels ulls grisos.

Recordava el seu somriure. La copa de whisky. El perfum.

Després... res.

Vaig mirar al meu voltant.

Ni rastre d'ella. Ni rastre de ningú.

Només el mort.

La meva arma.

I unes passes pujant l'escala.

Algú va començar a colpejar la porta.

—Policia! Obri immediatament!

Vaig sospirar.

Hi ha nits en què la sort et gira l'esquena.

I n'hi ha d'altres que et dispara abans de marxar.