Setmana 33: El pitjor inici de novel·la negra

Era una nit fosca i plujosa.

El detectiu Marlou va apurar un nou got de whisky d'un glop i va contemplar la ciutat dura i solitària des del seu despatx del pis catorze. Havia perdut el compte, com havia perdut el compte de totes les coses que havia perdut en aquesta vida. La guerra. La seva ex dona. La seva innocència.

Havia vist massa coses en aquesta ciutat. Massa.

La porta es va obrir.

Ella va entrar.

Rossa com el sol i com el perill.

La noia que acabava d'entrar era guapa. Massa guapa. El tipus de guapa que només porta problemes. Es va creuar de cames i va encendre un cigarret. Ell va intentar no mirar-les. No ho va aconseguir.

—Necessito la seva ajuda —va dir amb veu ronca, la veu ronca d'una dona que ha vist massa, viscut massa i patit massa—. És una història llarga.

Marlou la va mirar als ulls. Eren verds. Com els diners. Com les gelosies. Com la mort. Va encendre un cigarret. Després un altre per acompanyar el primer.

—Tinc tota la nit —va grunyir ell amb la seva veu greu i cansada, la veu d'un home que ha vist massa, viscut massa i patit massa, igual que ella, però d'una altra manera.

A fora, la pluja seguia caient.