Setmana 32: El got d'aigua

En Paulí es va aixecar a les tres de la matinada per beure un got d'aigua.
Va encendre el llum. Res. Va encendre l'altre. També res.
Va obrir la nevera per aprofitar la llum de dins. La bombeta funcionava. La nevera no.
Va decidir beure del cartró de llet. Estava tant buit que només en quedava el record.
Va trobar una ampolla transparent. Era Vinagre.
Va anar a trucar al veí. El veí va obrir amb cara de son però vestit de carrer.
—Necessito aigua.
—Jo també. Fa una hora que en busco.
—Sí. I què podem fer?
—Pugem al quart. La Mercè sempre en té.

A la Mercè li havien tallat l'aigua feia tres dies, però no havia dit res per no preocupar els veïns.
Van baixar tots tres a buscar una font.
La font estava plena de cartells que deien «No potable».
A les cinc de la matinada seien a la terrassa d'un bar obert.

—Tenen aigua? —va preguntar en Paulí.
—Només cervesa —va respondre el cambrer.

Van demanar tres cerveses.

—En el fons —va dir en Paulí—, tenia set de companyia.
—Doncs hauries d'haver trucat abans —va dir la Mercè.
—Eren les tres de la matinada.
—Precisament —va dir ella—. És quan la gent està més sola.

La cervesa tampoc no els va treure la set.

Però ja no els importava.