Setmana 30: Urgències

En Paulí va entrar a urgències i es va acostar al taulell.

—Bon dia. Em fa mal el colze.
—Des de quan?
—Des que em fa mal.

La infermera va aixecar els ulls del teclat.

—Vull dir: fa molt de temps?
—Depèn del que vostè entengui per molt.
—Més d'una setmana?
—El colze dret, sí. El colze esquerre, menys.
—Té dolor als dos colzes?
—No. Només al dret. L'esquerre el tinc bé.
—Llavors per què ha esmentat l'esquerre?
—Per comparar. Si no tingués el dret malament no sabria que l'esquerre el tinc bé.

La infermera va escriure alguna cosa al formulari.

—Valori el dolor del zero al deu.
—El dret?
—El dolor.
—Ah. Un set. O un vuit si pujo escales. Un sis si estic assegut. Un quatre si no hi penso.
—Posi'm un número.
—Set.
—Gràcies. Al·lèrgies?
—A les preguntes difícils.
—Medicaments?

En Paulí va treure un paper rebregat de la butxaca.

—Ho porto escrit. Però no recordo on el vaig posar.
—El té a la mà.
—Aquest és un altre paper. —Va mirar-lo—. És la llista de la compra. La busco des de dijous.

La infermera va tancar el formulari.

—Segui a la sala d'espera, si us plau.
—Quant de temps hauré d'esperar?
—Depèn.
—De què?
—De moltes coses.

En Paulí va assentir, satisfet.

—Igual que el dolor —va dir.

I va anar a seure.