Setmana 26: Fora de catàleg

Durant vint anys, la Mireia havia dissenyat roba per a una cadena que venia a quaranta països. Temporada rere temporada, tres col·leccions l'any. Però mai el seu nom sortia als catàlegs ni a les etiquetes.

Quan l'algoritme va demostrar que un programa generava propostes un 70% més ràpid i a una fracció del cost, la van acomiadar un dimecres a les quatre de la tarda en una videotrucada de nou minuts.

Va estar un any sense dissenyar res.

Però un dia li va venir de gust cosir un vestit per a la seva neboda. Sense encàrrec, sense briefing, sense temporada. Per pur plaer. Va triar el teixit perquè li agradava com queia i es va passar dos caps de setmana fent-lo.

La neboda el portava sovint i una tarda que jugava amb un amiga al carrer, una dona li va per preguntar on l'havia comprat.

—No es ven —va dir la nena.
La Mireia ho va sentir des de la vorera del davant. Va creuar el carrer, va donar la seva targeta a la desconeguda i li va dir una cosa que feia un any que no deia: el seu nom.

Tres mesos després tenia llista d'espera.