Setmana 4: Calamitós

Va entrar amb precipitació per la finestra, trasbalsà i va caure a terra. La llanterna va rodar lluny de les mans. L'alarma es va activar.

Va intentar fugir, però al relliscar amb una catifa, va caure damunt d'una cadira i va quedar atrapat entre les cames i el respatller. En incorporar-se va ensopegar amb els cables de l'ordinador, va tirar sense voler una cortina —que li va caure a sobre com un sudari mal posat— i va fer caure una prestatgeria sencera. Els llibres el van sepultar com una allau, uns quants li van copejar el cap i li van trencar les ulleres. Els va apartar com va poder i, amb gran dificultat, es va escapolir de la prestatgeria arrossegant-se com un rèptil.

Quan va sentir les sirenes apropar-se, va sospirar alleujat, va aixecar les mans —encara embolicat a la tela— i va cridar cap a la porta:

«Policia, em rendeixo! He estat jo!»