Setmana 24: La tanca

La primera vegada que en Pau va fixar-se en la tanca, tenia cinc anys. Separava el jardí del bosc. Dins, gespa tallada. Fora, alguna cosa es movia entre els arbres a primera hora del matí, quan la llum encara no hi arribava.

La mare li va dir que la tanca era per protegir-los. El pare no va dir res, però una nit, d’amagat, es va quedar recolzat a la finestra, mirant cap al bosc. Res es movia.

Als deu anys, en Pau ja sabia que no havia de fer certes preguntes. Seia dret. Somreia quan tocava. Callava quan convenia. Qui complia les regles dormia tranquil.

Una nit d’estiu va saltar la tanca. Les cames hi anaren soles. No hi havia cap motiu. O no un que pogués explicar.

El bosc era fosc i humit. Feia olor de terra remoguda. D’alguna cosa que respirava. Va avançar uns passos. No va veure res. I, tanmateix, no estava sol.

Va tornar a casa abans que sortís el sol. Es va aturar per mirar la tanca des de fora. Després des de dins. Va passar-hi la mà. Tot era al mateix lloc. La mateixa fusta. Els mateixos claus rovellats.

No va saber mai si havia escapat d’alguna cosa en saltar al bosc o en tornar.