Setmana 6: Nadal sense magia

La plaça estava plena de llums parpellejants, però cap escalfava.

Grups de desconeguts vagaven sense rumb, arrossegant rialles buides; el baf d'alcohol i derrota flotava a l'aire gelat.

El Nen del pessebre jeia cap per avall; algú li havia arrencat el somriure i al seu lloc dibuixat un gargot tort, gairebé cruel.

Les nadales sonaven a l'uníson desafinades. Ningú cantava: enregistraments vells, reciclats, com el ritual mecànic del prec sense fe de cada any.

Al mig del bullici, una dona sense casa va arrencar una bola de l'arbre municipal i la va amagar sota l'abric.

—Perquè almenys alguna cosa sigui de veritat —va murmurar.

I mentre els altaveus prometien pau i amor, ella va avançar entre la multitud amb una única certesa: el Nadal és un territori hostil que cal travessar sense caure.

No se celebra; se sobreviu.