Setmana 5: Calaix de sastre

Feia hores que els objectes jubilats en l'oblit discutien.

—Jo sí que serveixo per a alguna cosa —va protestar l'obridor sense molla—. Només necessito una oportunitat!

—Si us plau… —va esbufegar la bombeta fosa— ni que et regalessin.

La cinta adhesiva sense cola va rodar amb aire aristocràtic.

—Almenys jo encara tinc forma. Tu no brilles.

El carregador d’un mòbil va vibrar amb menyspreu.

—Parles molt per no enganxar res de res.

El rodet de fil, gairebé buit, va afirmar amb orgull que almenys ell havia servit per esmenar vides senceres, no com l’encenador sense gas que presumia de passades fogositats. La llanterna sense piles i la grapadora sense grapes discutien incansables sense saber ja ni per què.

La pinça de la roba va reclamar amb orgull:

—He superat més tempestes que tots vosaltres plegats.

El botó orfe va sospirar, cansat d'explicar que la seva parella s'havia perdut en un abric oblidat. La clau rovellada —que alguna porta hauria d’haver obert— va voler posar ordre, però no va poder.

I enmig de l'enrenou, un tiquet arrugat i groguenc va recordar amb solemnitat:

—Estem junts —us agradi o no— perquè formem part d'una mateixa història.

De cop i volta, es va fer el silenci quan la porta del calaix es va obrir. Una mà humana va entrar, va dubtar... i es va endur la silenciosa ploma sense tinta.

—Veieu? —va dir la fulla desafilada amb amarga lucidesa—. Ni tan sols per llençar-nos servim.

I la discussió va tornar a començar, com totes les coses que no van enlloc.